Archives par mot-clé : escalpraire

Léon Cladel par Auguste Quercy

LITTERATURE OCCITANE

CAMROSOS
Carsinolos

LEON CLADEL
(1835-1892)
par AUGUSTE QUERCY
(1853-1899)

(Ed MOUNT-ALBA
Paul Massoun – Librari Editour – MCMXI)

Léon Cladel par Auguste Quercy Artgitato Littérature OccitaneLeon Cladel

Per l’inauguraciu de soun buste

E be, Milou [l’escalpraire Dourdèle], l’abèn aqui mastat en l’aire,
Nostre fièr Carsinol ! I es gracio à toun trabal
Sans interès ; per tu, l’Art es tout, escalpraire.
I es gracios à l’Adjud de soun fraire ribal.
Cap de glorio flouric sus un auta pus noble :
Lou brounze es de l’Estat, lou marbre ben del pople.
En toun brounze immourtal, biu idèialisat,
Pièls en bouigo, souscous, l’èl priu coumo’s bouscasses.
Es pla el, l’ardèlous del bèl Païs des Casses,
Al cap nèrbut e fi de Crist liounisat.

Ba troubas pas ? aquel brouze lou rebiscolo !
Se l’abès counescut, i a pas res de chabit.
L’afougat satiric, coumo un mèstre d’escolo,
Asimo, – o ! sans danger – del fouet dount s’es serbit.
Sus soun front priu selhat, dins soun orbio alassado,
Lusis, darrier reflèt, un rèsto de pensado.
E lèu, lou garrabier, lou chuco-mèl ramut,
En flours graciusaran e soun bras e sa plumo.
Per de que sus soun clot tant de furour s’alumo ?
Saboun be que i es plus e que lou brouze es mut !

Dabans l’injuste sort, qu’afoulis qu’emmalcouro,
Quantis de lour talent, ailas, an traficat !
A la fount del Rebers, el, bebèt de bouno ouro :
A sa cresenço, à l’Art, a tout sacrificat.
lous casses carsinols, gigants de nostris pèches,
Multridis, estranjits, pe’s orres bens erèjes,
S’assoloun, tout entiers, de la roisse al cabèl,
Pus lèu que de flaqui, d’un pièl, dabans l’aurage :
Cal que lou bent lous cope a que sa rajo afraje.
Indoundable garric, atal toumbèt Cladel.

Escriban patrioto, artistic, libèrtari,
Tal es estat Cladel, jusc’al darrier badal ;
Aimat ou criticat, demoro un caratari :
Dins un siècle argentous, es rare, un ome atal.
Tabé, noble marran, malaut, crussit de peno,
Toumbèt sus soun trabal, mouric en pleno gleno.
Se Garbo, richo e forto, es uno obro à l’espart,
Prestido dins soun cor, – cor abeurat d’agrièro, –
Ount sa grando amo bul d’amour per la paupièro,
– Gloriouso. Aura la bido etèrnalo de l’Art.

L’Art biu pas de coumplots ni mai de poulitico :
Al dessus des partits, plano dins lous cè’s blus.
An bèl cerca d’escanti sa flamo magico,
L’Art lusira, seren, qu’elis i saran plus.
E l’obro susbiura tant e mai que lou buste.
Bous-aus que n’abès pas l’estoumac prou robuste,
Cerqués pas dins Cladel bostro felicitat ;
Mès, malgrat bostre goust e malgrat la satiro,
Sara toujourn sigur de fa brounzi ma liro
Qu met un rais de glorio al frount de ma citat.

D’aici, trefaniras, las nèches estibalos !
Quand la talent d’amour s’abroundo de pe’s cèls,
Pe’s prats, en s’agafent, chimarrous e cabalos
Mèscloun lour linadis al bram des braus maurèls.
O pintre fanatic de nostris rudes causses,
Entendras tout l’estiu sega dalhos e fausses ;
– E de pel caminas que passo dins Caussado,
Aureto, i pourtaras, ambe toun alenado,
Las cansous, lou perfum, l’amo de soun Carsi !